COSINT SOMNIS

Tabla de contenidos

Lorena es periodista del Diari Segre, un día contactó conmigo porque quería contar mi historia, estuve hablando con ella un buen rato, le expliqué cómo acabé viviendo en este rincón del Pirineo, qué es lo que hacía y cómo es mi día a día… Esperaba con ilusión el día de la publicación, y mi entusiasmo no fue en vano, las palabras de Lorena han confeccionado mi historia como de un cuento se tratara, sin fornituras, relatando mi sueño tal cual lo estoy viviendo.

Aquí te dejo el link para leer la entrevista (por ahora disponible sólo en catalán) Espero que te guste tanto como a mí.

«Cosint somnis»

per LORENA METAUTE

Diari Segre

Mudar-se sense feina perquè el lloc fa la persona però no el treball. Així, l’Helena i la seva parella es van mudar a Peramola des de Barcelona fa tres anys. En aquest poble de poc més de 300 habitants de l’Alt Urgell aquesta patronista i dissenyadora crea les bosses KimuBCN.

Treballa amb la porta oberta. El seu taller és apte per a mirades espies i persones curioses que volen saber com es creen les bosses i motxilles KimuBCN. Això sí, si voleu més que tafanejar a peu de carrer, l’Helena demana que li envieu un mail abans de presentar-vos a Peramola per conversar amb ella i prendre-us un té mentre treballa, tot comentant com ha aixecat aquesta empresa crafter en un poble de 300 habitants que toca a Oliana, Bassella, la Baronia i Coll de Nargó. Lluny de la ciutat.

El cognom de la marca, però, és BCN, que és on va néixer, i d’on es va mudar fa tres anys buscant fugir de l’estrès de la ciutat. “La meva parella i jo buscàvem una vida més tranquil·la. Després de viure un temps a Guissona vam acabar venint aquí, on els meus sogres hi tenien casa i, per tant, ja ens ho coneixíem i sabíem que hi estaríem bé”, explica l’Helena.

A Peramola hi ha molta tranquil·litat i poca gent jove emprenedora amb qui l’Helena pugui fer pinya, tot i això ella està on vol i necessita per crear les bosses pràctiques i boniques, elaborades amb matèria primera procedent de Catalunya i Anglaterra. “A vegades em sento sola, sobretot a l’hivern, que és quan tanco la porta del taller per treballar. Fa molt fred aquí dalt, així que cadascú és a casa seva. El que faig és baixar un cop al mes a Barcelona amb les amigues. Les xarxes socials ajuden, també”, explica, després d’apuntar que per treballar sempre es posa la ràdio o podcasts de formació. “Ara he descobert els podcast i m’agrada posar-los mentre dissenyo i cuso”, diu.

La seva inspiració és pràctica. Dissenya els seus models pensant en les necessitats de les noies que formen el seu públic principal: “La dona que compra Kimu és una persona que valora la qualitat, l’originalitat i la personalitat de qui crea. M’inspiro en dones actives, que necessiten un accessori pràctic que els vagi bé tant per anar a treballar, com per sortir a prendre alguna cosa el capvespre”.

Com moltes de les emprenedores que creen producte, la primera clienta tipus és ella mateixa i el seu entorn més proper. Així, l’Helena crea aquelles bosses que ella no dubtaria a portar. Aquest fet, significa, doncs, que deixa una mica de si mateixa en cadascun dels seus productes, entre els quals, destaca la motxilla, que ha acabat cosint per “petició popular”, com diu l’Helena. Un des punts de venda de KimuBCN són les fires. Aquest cap de setmana, per exemple, podreu trobar l’Helena a la Fira del Torró d’Agramunt. A les fires és on ella fa l’autèntic testeig, parla amb les clientes i se les escolta com un ho faria al director general o al creatiu de l’empresa, també al servei al client. “M’agrada parlar amb qui compra les meves bosses i millorar-les segons les seves necessitats. Així que quan vaig observar que la gent em demanava motxilles, em vaig decidir”.

I ara és gairebé el producte estrella. A més de les fires, poden trobar l’Helena a la seva botiga on line de kimubags.com, a les xarxes i a Peramola, on els espera amb la porta oberta. Avisin abans i no hi vagin a primera hora, la té reservada per al passeig matinal amb el seu amic i company de taller, el Sherpa, amb qui comença cada dia al camp.

Deja un comentario